Aquest bloc sorgeix com una proposta lúdico-filosòfica derivada de les experiències viscudes dins el claustre, a l’ombra dels tres xiprers.

Gent del Claustre

dimecres, 5 de maig del 2010

Petita aportació

I somriure a la primavera que, un pèl massa tímida, comença a despertar!

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Una primavera d'incubadora.

Anònim ha dit...

I després aquells em renyen perquè em vull posar al sol! Qui gosa després de tanta pluja dir-li "no" a una mica de sol??
(aquells dos)

I tinc les galtes rosades, mha agafat el solet oh, oh.

Ingrid ha dit...

Jo també ho hagués fet! Bah, deixa'ls! que un està tocat per la tramuntana i la Gemma...està ben tocada també, amb o sense tramuntana!
;)

Gemma ha dit...

Eh! Què està passant? O sigui que creieu que estic tocada de per si, no em fa falta ni la tramuntana... I no és bonic, això? :)

(sí hija sí, estamos locos y a mucha honra)

Manawee ha dit...

Després d'aquests dies de pluja, us asseguro que no hi ha res com llegir una comèdia amena mentre es para el sol.