Aquest bloc sorgeix com una proposta lúdico-filosòfica derivada de les experiències viscudes dins el claustre, a l’ombra dels tres xiprers.

Gent del Claustre

dijous, 6 de maig del 2010

Cançoneta per fer dormir a les mentideres.

Copes i estrelles, martells i cabassos, pales i ocells, escaroles i mapes, diamants i palmeres, cocodrils, un pot, un plor i una barca. Aquestes són totes les coses que envolten el meu cor fet de llauna, de riure, de res.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Vés al metge.
Tens un síndrome de Diògenes mental que no te l'aguantes.

Pel que fa al teu cor, també podries intentar buscar a una nena rossa depressiva, en Woody Allen disfressat de lleó i, per suposat, a mi amb un pal ficat pel cul i palla sota el jersei.

Però prefereixo no veure-m'hi obligat; la palla sota el jersei deu ser terriblement incòmoda de dur.

núria ha dit...

Carlos és nom de travolo.

Unknown ha dit...

I a més és de Guadalajara, hi ha nom de ciutat espanyola més propensa al travestisme que aquesta?