En Roger és un noi sensat i, si fem cas dels ignorants, és de classe alta. Però, certament, aquells que importen són els savis, els mestres, els erudits, els cultivats, els geranis: els coneixedors de la veritat. I si anem a parlar amb ells, gent de lletres i números, d'ulls i llengua, de cul i mans, veurem que realment en Roger no és pas de classe alta.
Ara bé, com a bons homes de ciència i de coneixement, mai compartiran la mateixa opinió ni les mateixes consideracions. Perquè, sens dubte, ells tenen criteri propi. Ells mai imitarien a la majoria, ni s'atrevirien a sotmetre les seves consideracions als capritxos de la massa. És per això que, si els preguntem si en Roger és de classe alta, cap d'ells respondrà segons el criteri d'altri. Sempre respondran el que ells pensin, autònomament.
Així doncs, plens de curiositat i carregats de mediocritat, no podem resistir la gran temptació de preguntar-los si en Roger és de classe alta. Primer li preguntarem a Joseph el Corb, després a Horaci el Rellotger, a continuació a Manelic el Castanyer, tot seguit a Abd Kama el Kurt, seguidament a Macuilxochitl el Ploraner i, finalment, a Huehuecóyot el Feliçot.
[Manawee tira una mica de gespa al foc i escolta com va consumint-se. "Són entretinguts, aquests savis. Diuen molt, i escoltem ben poc; fan molt, i veiem ben poc. Alguns, asseguts, van gesticulant i cridant; d'altres, drets, van caminant i parafrasejant. Pocs, molt pocs, responen sense dilació: decidits i silenciosos.]
En Roger és un noi sensat i de classe alta? N'hi ha que diuen que no pot ser de classe alta perquè el seu pare és jardiner i la seva mare hostessa. En canvi, uns altres afirmen que no pot ser de classe alta perquè és un assalariat. També n'hi ha que diuen que no pot ser de classe alta perquè només medeix un metre i mig d'altura. N'hi ha que consideren que no pot ser de classe alta perquè no sabem què vol dir ser de classe alta, d'entre aquests, n'hi ha uns de molt lloables que afirmen que, apart de no saber què vol dir ser de classe alta, tampoc podem saber-ho. D'aquests últims, uns diuen que no podem saber-ho perquè tan sols és una creació mental imposada per l'eteri arbre de les ànimes; uns altres que no podem saber-ho perquè som homes i el nostre paper és no saber. I, com aquests, milers: això sí, amb criteri propi. De tots, el més curiós, és l'inesperat Buttercup el Gos, que diu que en Roger no pot ser de classe alta perquè tots els anteriors així ho han constatat.
Com que nosaltres som ignorants profunds, semblarà estúpid portar la contrària als millors. Però resulta ser que ja ho som, d'estúpids, així que no hi ha problema: podem actuar com els millors. Ells són la massa intel·lectual, i nosaltres, comparats amb ells, som de la minoria vulgar i ignorant. Per tant, com a ignorants que som, hem de seguir l'exemple de la massa. I la massa ens ensenya que hem de tenir criteri propi. És per això que ara ens disposarem a defensar la falsedat: en Roger és de classe alta.
Diuen que no pot ser de classe alta perquè el seu pare és jardiner i la seva mare hostessa. Però això és veritat. No s'ho creuen ni ells. Per començar, el seu pare és jardiner i la seva mare és hostessa, però això no els fa ser de classe no-alta. Perquè, ells, persones admirables, van migrar al País del Mirall.
Quan diuen que no pot ser de classe alta perquè és un assalariat s'equivoquen. Justament, és de classe alta perquè és un assalariat amb accés a comissions i contactes.
En quant al que diu que no pot ser de classe alta perquè medeix un metre i mig d'altura, també podem afirmar sense dubtar que està profundament equivocat: la mitjana d'altura de la seva classe era de 2 metres... és a dir, que ell potser és baix, però els de la seva classe són ben alts.
Responent als que diuen que no pot ser de classe alta perquè no sabem què vol dir ser de classe alta, només ens cal dir que el pobre bebè que no sap què vol dir morir, pot morir. Per tant, en Roger és de classe alta, tot i que n'hi hagi que siguin incapaços de saber-ho.
Per l'objecció dels erudits eteris de l'arbre eteri de les ànimes, tan sols ens hem de fixar en un fet: si volem i podem saber-ho és perquè així ens ho ha imposat l'eteri arbre de les ànimes. I si és el contrari, que ho demostrin tot portant la contraria a les imposicions de l'arbre eteri de les ànimes.
Sobre si no podem saber si en Roger és de classe alta perquè el nostre paper és no saber-ho, només podem dir el següent: si el nostre paper és no saber-ho, com és que ja ho sabem?
Davant del savi Buttercup no sabem ben bé què dir. Tots els erudits que hem citat són gent honesta que, si es troba davant d'una discussió, i els seus arguments són rebatuts fulminantment, només els queda acceptar que s'havien equivocat i adoptar la veritat. Ara, tots aquests erudits, com que són una creació nostre, es troben abatuts davant dels nostres arguments i, gradualment, van acceptat la veritat: en Roger és un noi sensat i de classe alta. Com que tots ells ara consideren que en Roger és de classe alta, en Buttercup el Gos també ho considera. Però, si d'ells hem après que hem de tenir criteri propi, i ara resulta ser que ens trobem posseint el criteri dels molts, és que hem deixat de tenir criteri propi per passar a tenir criteri dels molts. Què podem fer per poder ser coherents a la nostre naturalesa ignorant i, al mateix temps, ser fidels a allò que hem après? Només una cosa: rendir-nos a la realitat... acceptar que en Roger és un noi sensat i de classe no-alta.
En Roger és un noi sensat i, si fem cas dels ignorants, és de classe no-alta. Però, certament, aquells que importen són els savis, els mestres, els erudits, els cultivats, els geranis: els coneixedors de la veritat. I si anem a parlar amb ells, gent de lletres i números, d'ulls i llengua, de cul i mans, veurem que realment en Roger no és pas de classe no-alta.
Ara bé, com a bons homes de ciència i de coneixement, mai compartiran la mateixa opinió ni les mateixes consideracions. Perquè, sens dubte, ells tenen criteri propi. Ells mai imitarien a la majoria, ni s'atrevirien a sotmetre les seves consideracions als capritxos de la massa. És per això que, si els preguntem si en Roger és de classe no-alta, cap d'ells respondrà segons el criteri d'altri. Sempre respondran el que ells pensin, autònomament.
Així doncs, plens de curiositat i carregats de mediocritat, no podem resistir la gran temptació de preguntar-los si en Roger és de classe no-alta. Primer li preguntarem a Joseph el Corb, després a Horaci el Rellotger, a continuació a Manelic el Castanyer, tot seguit a Abd Kama el Kurt, seguidament a Macuilxochitl el Ploraner i, finalment, a Huehuecóyot el Feliçot.
[Manawee tira una mica de gespa al foc i escolta com va consumint-se. "Són entretinguts, aquests savis. Diuen molt, i escoltem ben poc; fan molt, i veiem ben poc. Alguns, asseguts, van gesticulant i cridant; d'altres, drets, van caminant i parafrasejant. Pocs, molt pocs, responen sense dilació: decidits i silenciosos.]
Ara bé, com a bons homes de ciència i de coneixement, mai compartiran la mateixa opinió ni les mateixes consideracions. Perquè, sens dubte, ells tenen criteri propi. Ells mai imitarien a la majoria, ni s'atrevirien a sotmetre les seves consideracions als capritxos de la massa. És per això que, si els preguntem si en Roger és de classe alta, cap d'ells respondrà segons el criteri d'altri. Sempre respondran el que ells pensin, autònomament.
Així doncs, plens de curiositat i carregats de mediocritat, no podem resistir la gran temptació de preguntar-los si en Roger és de classe alta. Primer li preguntarem a Joseph el Corb, després a Horaci el Rellotger, a continuació a Manelic el Castanyer, tot seguit a Abd Kama el Kurt, seguidament a Macuilxochitl el Ploraner i, finalment, a Huehuecóyot el Feliçot.
[Manawee tira una mica de gespa al foc i escolta com va consumint-se. "Són entretinguts, aquests savis. Diuen molt, i escoltem ben poc; fan molt, i veiem ben poc. Alguns, asseguts, van gesticulant i cridant; d'altres, drets, van caminant i parafrasejant. Pocs, molt pocs, responen sense dilació: decidits i silenciosos.]
En Roger és un noi sensat i de classe alta? N'hi ha que diuen que no pot ser de classe alta perquè el seu pare és jardiner i la seva mare hostessa. En canvi, uns altres afirmen que no pot ser de classe alta perquè és un assalariat. També n'hi ha que diuen que no pot ser de classe alta perquè només medeix un metre i mig d'altura. N'hi ha que consideren que no pot ser de classe alta perquè no sabem què vol dir ser de classe alta, d'entre aquests, n'hi ha uns de molt lloables que afirmen que, apart de no saber què vol dir ser de classe alta, tampoc podem saber-ho. D'aquests últims, uns diuen que no podem saber-ho perquè tan sols és una creació mental imposada per l'eteri arbre de les ànimes; uns altres que no podem saber-ho perquè som homes i el nostre paper és no saber. I, com aquests, milers: això sí, amb criteri propi. De tots, el més curiós, és l'inesperat Buttercup el Gos, que diu que en Roger no pot ser de classe alta perquè tots els anteriors així ho han constatat.
Com que nosaltres som ignorants profunds, semblarà estúpid portar la contrària als millors. Però resulta ser que ja ho som, d'estúpids, així que no hi ha problema: podem actuar com els millors. Ells són la massa intel·lectual, i nosaltres, comparats amb ells, som de la minoria vulgar i ignorant. Per tant, com a ignorants que som, hem de seguir l'exemple de la massa. I la massa ens ensenya que hem de tenir criteri propi. És per això que ara ens disposarem a defensar la falsedat: en Roger és de classe alta.
Diuen que no pot ser de classe alta perquè el seu pare és jardiner i la seva mare hostessa. Però això és veritat. No s'ho creuen ni ells. Per començar, el seu pare és jardiner i la seva mare és hostessa, però això no els fa ser de classe no-alta. Perquè, ells, persones admirables, van migrar al País del Mirall.
Quan diuen que no pot ser de classe alta perquè és un assalariat s'equivoquen. Justament, és de classe alta perquè és un assalariat amb accés a comissions i contactes.
En quant al que diu que no pot ser de classe alta perquè medeix un metre i mig d'altura, també podem afirmar sense dubtar que està profundament equivocat: la mitjana d'altura de la seva classe era de 2 metres... és a dir, que ell potser és baix, però els de la seva classe són ben alts.
Responent als que diuen que no pot ser de classe alta perquè no sabem què vol dir ser de classe alta, només ens cal dir que el pobre bebè que no sap què vol dir morir, pot morir. Per tant, en Roger és de classe alta, tot i que n'hi hagi que siguin incapaços de saber-ho.
Per l'objecció dels erudits eteris de l'arbre eteri de les ànimes, tan sols ens hem de fixar en un fet: si volem i podem saber-ho és perquè així ens ho ha imposat l'eteri arbre de les ànimes. I si és el contrari, que ho demostrin tot portant la contraria a les imposicions de l'arbre eteri de les ànimes.
Sobre si no podem saber si en Roger és de classe alta perquè el nostre paper és no saber-ho, només podem dir el següent: si el nostre paper és no saber-ho, com és que ja ho sabem?
Davant del savi Buttercup no sabem ben bé què dir. Tots els erudits que hem citat són gent honesta que, si es troba davant d'una discussió, i els seus arguments són rebatuts fulminantment, només els queda acceptar que s'havien equivocat i adoptar la veritat. Ara, tots aquests erudits, com que són una creació nostre, es troben abatuts davant dels nostres arguments i, gradualment, van acceptat la veritat: en Roger és un noi sensat i de classe alta. Com que tots ells ara consideren que en Roger és de classe alta, en Buttercup el Gos també ho considera. Però, si d'ells hem après que hem de tenir criteri propi, i ara resulta ser que ens trobem posseint el criteri dels molts, és que hem deixat de tenir criteri propi per passar a tenir criteri dels molts. Què podem fer per poder ser coherents a la nostre naturalesa ignorant i, al mateix temps, ser fidels a allò que hem après? Només una cosa: rendir-nos a la realitat... acceptar que en Roger és un noi sensat i de classe no-alta.
En Roger és un noi sensat i, si fem cas dels ignorants, és de classe no-alta. Però, certament, aquells que importen són els savis, els mestres, els erudits, els cultivats, els geranis: els coneixedors de la veritat. I si anem a parlar amb ells, gent de lletres i números, d'ulls i llengua, de cul i mans, veurem que realment en Roger no és pas de classe no-alta.
Ara bé, com a bons homes de ciència i de coneixement, mai compartiran la mateixa opinió ni les mateixes consideracions. Perquè, sens dubte, ells tenen criteri propi. Ells mai imitarien a la majoria, ni s'atrevirien a sotmetre les seves consideracions als capritxos de la massa. És per això que, si els preguntem si en Roger és de classe no-alta, cap d'ells respondrà segons el criteri d'altri. Sempre respondran el que ells pensin, autònomament.
Així doncs, plens de curiositat i carregats de mediocritat, no podem resistir la gran temptació de preguntar-los si en Roger és de classe no-alta. Primer li preguntarem a Joseph el Corb, després a Horaci el Rellotger, a continuació a Manelic el Castanyer, tot seguit a Abd Kama el Kurt, seguidament a Macuilxochitl el Ploraner i, finalment, a Huehuecóyot el Feliçot.
[Manawee tira una mica de gespa al foc i escolta com va consumint-se. "Són entretinguts, aquests savis. Diuen molt, i escoltem ben poc; fan molt, i veiem ben poc. Alguns, asseguts, van gesticulant i cridant; d'altres, drets, van caminant i parafrasejant. Pocs, molt pocs, responen sense dilació: decidits i silenciosos.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada