L'altre dia els arcs i les columnes eren més freds que mai. No hi havia ni peripatètics, ni herba seca ni res que satisfés la meva gelosia contemporània*.
Insalvable la distància entre el el glaç enganxat a la pell i el que fos que hi hagués fora. Els records eren més crus i més afilats que mai. Lluny d'arrencar-me un somriure, em passaven per davant dels morros fugaces rialles que sortien de la meva boca i que aquesta vegada es reien de mi. Arraconada contra la pedra estant vaig pensar que era pètrida i no era pútrida, però que si seguia plovent aviat ho seria.
La pluja se'm burla i jo no ric.
*Dic contemporània, perquè es veu que això de l'individualisme és una característica pròpia de la nostra generació. Jo que em creia més guai i més fatale.
6 comentaris:
* ¿No creus que protegiries millor el teu ultra-ego si elaboressis una revolució en la qual la identitat de la gent fos la mateixa que la teva?
No pretenc dir que tots acabem siguent un sol ens de Coralescolants (encara que si vols passar a ser una idea, hi ha un goril·la de discoteca obrint, només per a tu, la corda de vellut vermell, allà, allà al fons, a la dreta, al costat d'aquell home lleig i borratxo que es corda les sabates amb una ombra de dubte).
Em refereixo, més aviat, a una pantomima similar al culte a la personalitat del que fan gala els feixistes, que també és totalitarista amb la diferència que només a tu et permet estar sobre la roda, veure als hàmsters córrer.
Per dir-ho d'una manera encara més gràfica, el que tu has estat fent fins ara seria comparable a guardar els teus deu mil euros (calers destinats a la usura de la personalitat) sota el matalàs del teu "jo", com tothom fa en aquesta època.
I el que t'estic proposant és guardar cada un d'aquests deu mil euros en una caixa d'estalvis o banc diferent (imaginem-nos que les comissions no existeixen).
Si agrupem, per exemple, a vint persones i els ensenyem un conjunt de diapositives en les quals hi han impreses els greatests hits del teu pensament, comportament i personalitat durant varis dies, podem aconseguir que, en aquestes persones, l'època de l'individualisme segueixi sent individualista, però des d'un punt de vista teu, i per tant, paradoxalment altruista per a tothom excepte per a tu, canviant la pròpia versió dels fets aliens sense que realment hi hagi hagut cap canvi veritable.
Si vols ser sempre més tu en un món on tothom vol ser el rei del mambo, l'únic que has de fer és revertir-te per així revertir als altres i fer-los quedar a l'altra cara de la moneda. Milers de milions de creus i només una cara: La teva.
El filòsof de la selva negra!
Achtung!
Wahrschau!
Publica un comentari a l'entrada