Estrany fenomen és l’edifici del professorat.
Allà un despatx són quatre noms i una bústia és un forat.
Però la cosa no està, encara; les escales també són cosa rara.
Des del pis de baix del Claustre, per anar fins el segon, tot i que sembli força obvi, quants nivells diries que són?
No un, ni dos: són tres! Imagina’t tu, quan puges, quin estrés!
Allà hi viuen, sols, els informàtics,
entre cables, ratolins i masturbadors automàtics.
Es tracta, com bé veus, d’un intermundia pur;
amb déus, és clar, i potser també Epicur (?)
4 comentaris:
És tot un misteri això del pis extra de l'edifici de professors... Jo crec que hi ha alguna cosa que només pots entendre quan el teu nom figura entre els quatre (o cinc, o set) d'un despatx. Tinc ganes de passar-me un matí sencer* pujant i baixant les escales a veure si descobreixo què hi passa, en aquest intermundia. Us hi apunteu o què?
*De dilluns o dimecres, ja que hi som.
M'hi apunto!
manawee, ets un pesat traient els posts, entesos?
El dels bacteris sobrava. El dels pensaments fugaços el vull posar, però quan el blog estigui en calma.
Publica un comentari a l'entrada