Tres Xiprers: Ella: la fortuna, la fam

Eren temps de patiment, de grans esforços i miserables recompenses. L'aire era més feixuc, el sol més incisiu, el camí... inacabable. La pell, envermellida per la sang bullent, s'empapava de suor tèbia que feia regalimar la suor calenta. La roba, enfosquida i enganxifosa, feia de cada moviment un enderreriment. La mirada, presa de l'esgotament, es recargolava en girs dispersos. El cervell, com si fos un pollastre en una rostisseria, giravoltava irregularment però incessantment. No paris... oblida la teva sang... recorda la dels ancestres... em salta la pell... a mi la suor m'encega... deliravem amb Símies. Hem d'avançar... hem de menjar... però el temps ens devorarà...

El temps teixeix la realitat amb les seves negres, primes i allargassades potes. Som titelles de la seva voluntat. Ens dona empentetes amb el seu ventre llis i tou. Ens rodeja amb les seves potetes llargues, fines i fosques. Ens observa des de sobre amb els seus buit ulls, ulls opacs i buits. Es deleix fregant suaument el nostre cabell amb les puntes dels seus ullals peluts, i nosaltres el sentim, pervers, i pensem que és el vent, inocent. Som delícies domesticades subtilment. Ens apunta amb el seu fibló. Fa un gest ràpid i, destripant l'aire, ens atravessa sobtadament. No ens n'adonem. Som guspires brillants en mans del crepuscle. Ens devora.

Passà la nit.
_________No sopà.

Passà el matí.
__________No esmorzà.

____________________Caminà.

__________________________Avançà.

____________Dubtà.

_________________________________S'esfondrà?

__________________Delirà.

________________________S'apagà.

_______________________________Us escudrinyà.

_________Es cargolà.

_________________Gemegà.

Però quan ella va arribar.

Les feres es van calmar.

L'ascens als cels va acabar.

- Buit -
Menjar
- Plató -
Metafísica
- Silenci -
Estupidesa
- Esvaïment -

Buit [ ] tiuB

Puc trucar?
Endavant, jo aprofitaré per trucar a ma mare.
A quí truques?
A l'A., per si pot portar-me.
Ah! Doncs jo no sé com podria tornar...