és confiat al meu jardí,
ofereix un secret sentit per tastar
a aquell que en sap gaudir.
És un ésser vivent
que s’ha escindit en ell mateix?
O són dos que s’han triat
perquè els prenguin per un de sol?
Per respondre a aquestes qüestions
crec que tinc el sentit correcte:
no sents tu als meus cants,
que jo sóc alhora un i doble?
J. W. Goethe
