L'última entrada d'en Sergi m'ha fet pensar que fa molt poc que hem començat aquest "camí", estem tan al principi de tot! I me n'alegro que hi hagi els tres xiprers -els de veritat i els virtuals-, que puguem mostrar-nos tal com som sense problemes. Fa un any estava completament a la deriva, amb prou feines sabia què volia estudiar i vivia envoltada de fórmules matemàtiques, elements químics i espais vectorials. Poc m'imaginava que al cap d'uns mesos ja tindria clara quina seria la meva facultat, i que al cap d'uns quants mesos més estaria escrivint una cosa com aquesta en un bloc com aquest i intercanviant experiències amb persones com vosaltres. I no només això, sinó que ara gaudeixo del que faig cada dia i tot adquireix un sentit (bé, tot menys les classes d'evolució, és clar).
No sé per què però ens he imaginat a tots al parvulari, quan teníem quatre o cinc anys, i he pensat que hauria estat divertit haver-nos conegut llavors. M'imagino la Coral dibuixant en un paper i en Sergi gronxant-se tranquil·lament, mentre la Núria fa córrer un pneumàtic (jo en tenia al pati, no sé si vosaltres també), en Pau persegueix una sargantana i jo intento maldestrament cordar-me les sabates.
Potser no hem canviat tant.
7 comentaris:
Jo prefereixo que hagi sigut d'aquesta altre manera, sinó ara ens separarien milers de kilometres. I aquests kilometres no tenen perquè ser mesurables amb cintes mètriques.
"en Pau persegueix una sargantana"
Bé, alguna cosa havia de perseguir quan era petit, no? xDD
jajaja sí, jo no dic que hauria estat millor, simplement resulta divertit pensar-ho, no? Si vols pots canviar la sargantana (nivell avançat) per un cargol (nivell elemental).
:O
La teva lógica m'aplasta com si fos una pala gegant i jo un tros de plastilina!
Què vols dir amb això de nivell avançat i nivell elemental?
Que és més fàcil perseguir un cargol que una sargantana, per qüestions de velocitat. Si vols també podem jugar amb plastilina, ara que ho dius!
la que no t'hauria volgut conèixer sóc jo doncs! jaja
teniu un infiltrat. qui hagi estat no m'ha fet cap tipus de gràcia, fillsdeputa.
(Tot i ser probable que jo pogués escriure un comentari com aquest, val a dir que no vaig ser mai de les que es pixaven a sobre. Per molt que, efectivament, és el que ara faria. Considero que el maleït parvulari és el lloc més macabre del putu món després de Mauthausen )
Publica un comentari a l'entrada