Ha arribat l'hora, avui hem sabut la nova! Oh, la notícia! Després de 30 dies i les seves 30 nits ha arribat l'hora indicada. Potser és que esperava que els astres s'alineessin. Com diria el nostre amic Sergi, el permafrost no ha esclatat encara.
Cert individu -el nom de la qual no mereix ser pronunciat- ha decidit avui fer cesar el nostre patiment. Aquí s'acaba la nostra gesta? Segurament no, el fat no ens és propici, amics meus. Haurem de seguir aguantant que a punta de pistola ens amenacin i, que per allò que hem escollit ens empassem allò que algú deliberadament va pronunciar.
Alguns dels nostres companys han estat més afortunats, congratulacions a tots ells. No obstant, avui ha decidit fer el gest, allargadament retardat, que la sentenciarà a la mort en vida. Som nosaltres, els futurs pensadors els que recollim el verí d'allò que valdria més no haver estat pensat. De la mateixa manera que Nietzsche carregava contra sa mare, germana i judeocristianisme nosaltres, futurs i presents pensadors deixarem el llegat d'una generació frustrada per la imposició d'idees que lluny de ser dolentes, no han estat ni concebudes.
8 comentaris:
OH! M'agrada això de les idees que no han estat ni concebudes... Que bé, ja som una mica més feliços tots plegats. Per fi! Només espero que no ens passi el mateix que a Nietzsche i no ens convertim en misògins per haver odiat tant una dona (d'altra banda, dones misògines, seria estrany, no?). Ah, i el més important, visca Bolonya!
Us congratulo a tots.
Coral, XA-PO.
M'encanta aquest post!
A més, estic amb tu, crec que com a "futurs i presents pensadors" hem de fer la nostra petita gran revolució. No ho farem a cops d'atles, com farien els de geografia, ni a cops de Pompeu Fabre, que ens prendrien per filòlegs. No. El que farem, el que hem de fer (anem a posar-nos kantians) és canalitzar el nostre malestar i la nostra ira cap a una ofensiva intel•ligent, subtil, contundent i filosòfica. En definitiva: pròpia de gent del logos (tot i que sempre hi podem colar una imatge "mítica").
I si amb tot això ens quedéssim curts, li estampem una "Crítica de la raó pura" al cap, i avall.
:O
Em sento com un mortal entre immortals!
Com un electrocardiograma kilometric entre acordions!
Però tinc al bon Diogenes per aconsellar-me... Ignorants! Mol·luscs! Homes d'or...! Agafau-vos fort, perquè Els-del-Claustre tenim plomes afilades i xiprers esmussats.
Igualment, tot i entendre-us a nivell general, no aconsegueixo copsar el cas particular que ha fet vessar el got. Algú me'n fa 5 centims?
Ens veiem per l'estepa.
"I si amb tot això ens quedéssim curts, li estampem una "Crítica de la raó pura" al cap, i avall."
Ai Sergi, quin riure! Va doncs, ho veig, i hi afegeixo la República per si no n'hi ha prou! A veure qui ho supera, això!
jo us recolzo en la lluita amb tot el meu esperit de guerra hagut i per haver. he pensat en quelcom semblant a terrorisme, nois. terrorisme filosòfic. confondre les multituds, deslliurar-los del plom que duen al cervell, ( vendre llums?) provocar un incendi potser, un incendi de foc còsmic, o bé canviar professors per gossos o per ninots de pelfa, deixar un cap de cavall al despatx dels peixos grossos de l'acadèmia, per exemple. Per exemple però de debò. en fi, avui estic en discordància amb vosaltres, germans i amics, però com us ho diria? fer alguna cosa, en tot el sentit de la frase, fer alguna cosa.
Jo me'n vaig a l'estepa. Em queda molt per fer.
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada