Així anomenàren Reale i Antiseri (dels quals no en sé res més enllà del nom, de moment) l’apartat dins el qual s’haurien d’englobar Plató i Aristòtil; només Plató i Aristòtil. Un espai historiogràfic per a ells solets. Ja hi som. Si us plau, fem el favor de no recular i tornar al punt des del que vam començar ara fa escassament cinc mesos. Si alguna cosa hem après realment i ens ha fet profit, crec jo, entre moltes d’altres, és el fet que aquest parell d’elements no són els reis del mambo. Potser ho he dit d’una forma massa tècnica però ja m’enteneu. Els ponts de setí que hem estat creuant durant aquest primer semestre ens han portat fins a indrets que, estic segur, no havíem ni imaginat. Espero que ara, no vulguem córrer massa i amb un parell de carreres desfem el camí que ja hem fet nostre.
Si he estat massa subtil feu-m’ho saber.
3 comentaris:
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
M'he partit el cul mitja hora! Jajajajajaja quina xispa (espurna) que tens, Sergi!
Val, ja m'he desfogat. Ara seriosament, estic completament d'acord amb això que dius, ja ho saps, però de fet crec que no hi ha manera que reculem en el camí que ja hem començat i que ens ha marcat de bon principi. Es tracta que no ens limitem a fer que sí amb el cap i a passar a net que "Plató és Déu" per després posar a l'exàmen el que els profes volen sentir i treure bona nota. Anem a buscar alguna cosa més, informem-nos per altres mitjans, siguem crítics i desconfiats i endinsem-nos en el "basar". No em preocupa en excés haver d'escoltar que Aristòtil i Plató eren els reis del mambo, perquè l'important és que sabem que no és així. Per tant, indignem-nos (molt, moltíssim), i que la indignació sigui productiva i ens porti pel nostre camí.
I pensar que fa cinc mesos no m'imaginava res de tot això!
No és genial que puguem arribar a qüestionar-nos ho tot d'aquesta manera?
Quins "cuentos". Sí, sí, Sergi. Suposo que no es pot demanar que ens tornem a tapar els ulls quan ens n'havíem desfet la bena. Ara bé, sempre està bé conèixer aquests dos paios per saber de qui és la culpa i de qui hem de despotricar. Això no deixa de ser una conseqüència d'una de les coses que em molesta més de la història que s'ha fet de la filosofia: l'etiquetisme i l'exigència d'aprendre'ns la nomenclatura dels influents i oblidar; encara que sigui per un moments, els conceptes que s'estenen per les ments fins i tot, d'aquells menys erudits.
Si de cas un dia ja en parlarem més extensament.
No eren els reis del mambo, ni de ca la veïna josefina, però el que està clar és que han sigut els més populars de la història i els més ben cuidats pels eixos de coneixement. O almenys aquesta és la interpretació que ens ha arribat, i la que ajuda a entendre perquè se'ls dona un paper tan important en història de la filosofia.
Per la meva banda, tinguent en compte les fonts (la seva fiabilitat i extensió), abans d'anar al "bazar" prefereixo aprofitar la biblioteca. Potser no és tan progre, però almenys sé que no m'hi picaré els dits. xD
Per la resta, ànims! Si algú torna a entrar dins de la ficció dels Dos Grans Homes de l'antiguitat (no oblidem que la nostra idea també és una ficció ;P), que sigui pel seu camí vital o pel seu enfonsament. Mentres, nosaltres anirem fent-nos un bon veler per anar a caçar estels.
Publica un comentari a l'entrada