Fa un any, rares coses (II)

Quan estàs encaixonat en un racó lluny de la civilització sembla que el temps sigui més llunyà, que estiguis a la última reserva fora del temps. Però no te n'adones que repapieges i et repeteixes amb freqüència alarmant. No haig d'explicar res a ningú em deia. Després d'adonar-me que el que havia escrit feia fàstic vaig somniar amb una dona ni massa jove ni massa vella, agradable de cara, amb un somriure mig dibuixat que estenia llargs llençols en un terrat de qualsevol indret del mediterrani. Els llençols interminables s'estenien fins a l'abast de la meva vista, ajudats pel vent dibuixaven paràboles sinuoses, era la millor imatge. La millor olor, la millor temperatura, la millor brisa. Hagués estat una imatge idíl·lica, si jo no m'hagués negat en rotund a que ho fos. No era idíl·lic el vent que havia inventat. El mateix vent que enfilava les plomes de l'ocell que cantava aquell matí, i jo no ho podia entendre, ni llavors ni mai. Vaig assumir-ho i l'endemà vaig escriure una altra cosa (com per exemple, una carta estranya):

Hola Amèlia,
M'ha costat molt trobar-te però m'he pogut permetre buscar-te per tot el país. He arribat en un moment a la vida en què tinc la impressió que ho he fet tot, sóc un home d'èxit, puc tenir tot el que vull, i estic acabant un llibre. La única cosa que crec que em falta és fer de pare, necessito que m'ha arribat l'hora. Resulta que fa dos anys vaig caure d'un cavall i vaig quedar-me estèril. És per això que et demano que deixis fer-me càrrec de la nostra filla. Li vull donar el millor, jo podré mantenir-la sense haver d'arribar escanyat a final de mes, podria pagar-li els estudis, universitat, sé que tu també vols donar-li una bona vida. Per això penso que el millor per ella seria que me'n quedés la custodia. Puc ajudar-te econòmicament, si vols, a canvi, i ja te la deixaré veure. Estic bastant enfeinat entre rodatges i altres coses, però ja podré pagar-li una “tata” i qui sap, d'aquí poc podria seguir els meus passos en el món de la interpretació. Sento que necessito aquesta part de mi, tenir un successor a la vida, tots els meus col·legues tenen fills i jo que sempre he fugit del compromís crec que m'ha arribat l'hora. Aviat em posaré en contacte amb tu,
que vagi bé.
X