tot amb el seu nom petit sempre en minúscula

m'he estimat molt la vida,

no com a plenitud, cosa total,

sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,

ara un pessic d'aquesta salsa,

oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,

què dieu d'aquest lluç,

és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,

aquest got d'aigua,

una jove que passa pel carrer,

aquest verd

                      aquest pètal

                                             allò

una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passerell,

                                      aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

(Vicent Andrés Estellés)

Sabeu què? Ahir a la nit vaig intentar escriure a la vostra llibreta i em va fer respecte tacar aquelles pàgines tan gruixudes, solemnes i impecables amb la inseguretat de les meves paraules. Potser per això m'agrada tant escriure aquí, perquè tinc un espai infinit per omplir-lo amb les bajanades que vulgui. M'ha espantat la idea que això d'internet pugui haver-se convertit en una eina més per a incitar a la verborrea: més no sempre vol dir millor, en tot cas al contrari. És cert que no costa res posar-se aquí davant i començar a teclejar, però llavors he pensat que amb una mica de sort sovint se'n pot salvar alguna cosa i acaba valent la pena. De totes maneres,  el fet de trobar-te davant d'un paper en blanc amb una ploma a les mans et fa ser més conscient de la màgia d'escriure, t'obliga a ser més precís en cada traç que fas. La veritat és que no sempre escric a l'ordinador, també tinc una llibreta per quan vull deixar rajar més directament el que em passa per dins (el factor físic és més important del que molts creuen!). Però no és el mateix un DIN A5 quadriculat  que una  Hemingway-Picasso com la vostra, així que em reservaré aquest petit bloc encisador per quan tingui dins del cap la frase perfecta (en el sentit menys perfecte de la perfecció), per quan les paraules em vinguin a les mans com un tret o com una necessitat d'allò més profunda. Per quan realment sàpiga què vull expressar. Per quan vulgui dir, per exemple i molt sincerament, gràcies.