Un Ginko taronja entra per la porta,
sap que es troba en el seu jardí,
que quan parla tothom l'escolta,
que els xiprers el volem sentir.
De fulla doble i amb dues cares
el cor molt ràpid ens ha pres,
però ara, de les seves branques,
tot madurant ens hem desprès.
Som brots nascuts del Ginko taronja
que a poc a poc ens obrim camí.
Som brots nascuts del Ginko taronja;
ara ens toca fer el nostre jardí.
Sempre ens agradarà el Ginko taronja, però n'hi ha d'altres colors.
11 comentaris:
Que ningú em malinterpreti. Només és una petita reflexió sobre l'estat del Clauste, del nostre Claustre.
A mi també m'agrada aquest arbre.
A vegades és frustrant mirar el Ginko taronja, el mires i ell no et veu.
No va amb una "j" intercalada?
Doncs a mi m'agrada pensar que no ens n'hem desprès del tot. Tant de bo arribem a omplir el nostre jardí amb ginkos de tots colors! Per cert, molt simpàtica, la rima :)
P.S.: Es pot escriure amb una "g" intercalada (gingko), però em sembla que no és estrictament necessari.
Volia dir ginkgo*
ai sí, i jo volia dir "g"... :P
A veure que diu l'IEC...
ginkgo
m. [AGA] [BOS] [GLP] Arbre caducifoli de la família de les ginkgoàcies, dioic, de fulles flabel·lades, flors masculines petites, en aments laxos, i llavors amb una coberta carnosa que fa olor de mantega rància, propi de la Xina oriental, plantat en jardins i parcs, únic representant actual del gènere Ginkgo (Ginkgo biloba).
Els acadèmics només ho accepten així, però ja sabem de quin peu calcen!
Oh, no, la Veritat Ortogràfica Única de la Magna Academia de Torn...!
Bon poema, m'agrada com sona. N'havia interpretat una cosa, però la Coral me n'ha explicat una altre. Definitivament, el món no és bidimensional i tu no ets un home binari.
El ginko-ginkgo taronja estaria molt trist si sabés que aquells que un dia van trobar una ombra agradable sota les seves fulles dobles no emprenen un camí difícil, a la recerca d'ombres noves i abismals, que avui amb prou feines imaginen, però que són allà esperant-los, i que els faran oblidar ben aviat aquella primera ombra tènue i fràgil.
El ginko-ginkgo és un arbre vell i que creix molt a poc a poc. Els xiprers estan cridats a viure alt, a apuntar enlaire, com la lluna de Pessoa, que brilla sencera en cada llac, "porque alta vive":
Para ser grande, sê inteiro: nada
Teu exagera ou exclui.
Sê todo em cada coisa. Põe quanto és
No mínimo que fazes.
Assim em cada lago a lua toda
Brilha, porque alta vive.
El jardí dels tres xiprers serà ben aviat un jardí poblat de ginkos de tots colors. I cap no els farà ombra. Cada ginko, des del seu racó, contemplarà complagut el creixement decidit dels xiprers. I somriurà pensant que fins i tot aquests xiprers tan alts, un dia van voler descansar a l'ombra de les seves fulles dobles. I l'estona que van passar junts va ser una bona estona.
Sergi te has pasado!(amb veu de cubano)
com ja sabeu el meu passat punk no em permet digerir certes coses, estimats.
No crec que en Sergi s'hagi passat, en tot cas, després de parlar-ne amb la Gemma m'he adonat de que tampoc us heu passat. xD
Per a aclaracions de qualsevol mena, busqueu-me per l'estepa.
Senyores, senyor,
no acabo d'entendre res de res...
potser és el jet-lag (que no puc tenir).
Fins dilluns.
Publica un comentari a l'entrada