El foc, el foc, el foc és el motor pur i viu del planeta, es mou i s’aixeca i galopa en blau, en groc, en vermell, violent com una ràfega d’homes esvalotats, papallones porpres en la nit, hi ha guerra i sacerdots, pedres, rituals, mites. El foc es retorça com cridant a la vida i a la seva continuïtat, en cremar-se proclama un acte total de supervivència perquè dins seu hi resta una veritat total; mireu el foc o el canvi prolongat de totes les coses plenes de discòrdia, observeu com crema amb fermesa i com s'esvaiex de manera efímera per sempre més. - Aixeca't vent de foc cap al cel ! ( i el cel, foc al cel! tot el cel és llum de foc! )
O sigui que aquí em teniu, fent el putu hippie, és tard i no hi ha llum ni telèfon ni res, de fet no hi ha massa a fer a banda de llegir, escriure o pensar, així que em trobo sola davant del foc que ara cuido. He establit amb ell un pacte de silenci calm i, francament, és com si el seu cremar hipnòtic m’obligués a raure aquí solemnement, amb actitud solemne, amb solemnes pensaments, potser si hi hagués més gent al meu voltant ara fumaríem, tocaríem la guitarra, beuríem, ens drogaríem, saltaríem al voltant de les flames o cremaríem fotos de persones cap per avall, qui sap. En soledat, però, és diferent. Entre la ciutat i les plataformes, aquí, jo, tinc un foc que em calenta i em cou el menjar, m’acompanya i m’ensenya com es transforma i es transforma per mai cansar-se. M'és inevitable pensar en tot allò ancestral de la meva postura, en els orígens que son en mi com han estat sempre en tots els homes, ( si és que hi ha orígens -i per això entenc un inici, petit, una història que s'allarga i es fa grassa d'èxits- ) penso en si realment sóc tan diferent als qui com jo restaren al costat d'aquest mateix foc veient la flama que mai pot deixar de cremar. Això és el que faig en la nit d'avui: beneficiar-me de la tècnica, inquietar-me, sentir una inquietud mil·lenària i profeerir el meu petit ritual per tal d'identificar-me, finalment la llum m'il·lumina la cara i podria deixar de tenir nom.
( Potser guanyaria calers si m'inventés algun tipus de mètode d'autoconeixament per a gent amb crisis d'ansietat anomenat vine a aprendre a fer una foguera amb la Núria )
6 comentaris:
"Apren a fer fogueres amb la Núria Esberlaglaçons!
Un mític viatje cap al nostre interior;
Una odissea plena de brillantor."
400 euros la nit.
això de nuria esberlaglaçons
( espero que no hagis vist INSTINTO BÁSICO ) dóna un toc d'allò més sexual a l'asunto que no sé si hauria de tenir. Més que res perquè el negoci, bàsicament, no prospereria.
Doncs jo de vegades trobo a faltar aquest foc, que em recorda inevitablement tardes de diumenge de fa anys, a casa els avis. Que sí, que tinc calefacció i llum i de tot, però la intimitat que dóna el foc no la trobes a qualsevol lloc. Estar sol davant de la llar és perfecte per pensar, o per no-pensar. Jo m'apunto al teu mètode, sempre que no sigui sexual, i que sigui apte també per a persones que ja no pateixen crisis d'ansietat. Me n'alegro de tornar-te a tenir per aquí, Núria!
No sé ben bé com heu acabat relacionant "esberlaglaços" amb això d'INSTINTO BASICO i amb el sexe...
... 400 euros, només? :O
dons vigila que un dia no aparegui amb un punxó a classe.
Si per un llibre d'autoajuda cobres 400 euros, no puc evitar esgarrifar-me al imaginar quanta pasta voldràs a canvi de no fer-lo servir amb finalitats perilloses per la vida inocent i despreocupada dels viatjants esteparis.
Publica un comentari a l'entrada