La primavera m'ha sorprès un any més, com si es llevés en mi l'olor verda dels capolls.
Com si mai haguéssin existit les diades passades que omplen el jardí de rosers.
No sé avenir-me que, a pesar de fer-se els anys més curts,
miri tal com una nena que ha acabat el primer hivern.
5 comentaris:
No sé com s'ho fa, la primavera, que a mi també m'agafa sempre per sorpresa. Com si no sabéssim en quin dia vivim, com si no vingués un any sí i l'altre també. I sovint me n'adono quan ja no queden gaires hores de 21 de març, quina ràbia!
i totes les flors i les abelles fent zuuuuuuuuuuuuuuuuuuuum....
la nostra primera primavera !
Ai la primavera, la primavera...Sabeu què passa? Que la sang altera!!:P
Estimat public, em complau anuciar que en breu faré una petita entrada en el nostre petit racó!
(aprofitant per demanar discuples per la meva desaparició total pel que fa a aquest projecte...).
Fins ara pre-filòsofs!
Ingrid
La primavera és molt maca ...
sempre que et portis bé amb el pol·len ...
no és el meu cas.
Tot i així m'encanta (amb una mitjana de dos mocadors diaris).
Em sembla perfectíssima la teva intenció Ingrid !
Benvinguda al nostre claustre virtual (claustre.info ? ... juju)
Publica un comentari a l'entrada