No ho he pogut evitar.

Companys, us haig de fer partícips de la preocupació que m’assalta des de fa unes hores. Sols us vull fer saber, i quedi clar que m’incloc en tot el que diré, que últimament, trobo, ens estem enfonsant dins una al·lucinació general un tant perillosa ( fins el punt que a voltes em sembla veure que les soles de les nostres bambes espellifades han deixat de trepitjar les pedres fredes, fresquíssimes del claustre per enlairar-se lleument sobre l'escorça de la terra ). Tot plegat ho atribueixo a una comprensible febrada producte de la joventut; i és que som pocs, tenim molt caràcter, hi ha un gran potencial i per postres ens encanta això que fem. Sentén així que creiem, després d’haver llegit aquest o aquell altre text, haver vist les grans cares de la història del pensament aparegudes a les parets de les nostres habitacions, talment com apareix el rostre de Jesucrist a les humitats,  per  fer-nos portadors del bon criteri, del bon judici i de la llum total de l’univers. 

No obstant, al meu parer, fora bo no oblidar mai quina és i serà la nostra posició dins el món, no obviar que els nostres cossos simples amb simples extremitats rauen i rauran per sempre més instigats al descens de la gravetat. Els bons judicis i els bons criteris, ara mateix, una servidora no pot saber quins son, ho sabrem mai del tot ? Bé, ni idea, però podem produir elucubracions i diàlegs, discussions, ens podem posicionar i fer-ho amb amor, amb passió, fins i tot amb cert escàndol,  sigui com sigui de segur que ens divertirem. Però que l’al·lucinació no prengui més terreny del necessari, i ja que semblem ser d’allò més vàlids i fèrtils en l’aprenentatge del desemmascarament de l’estupidesa, ja que semblem aptes i enginyosos en refutar el dogma i l’opinió no fonamentada i finalment, ja que volem i desitgem posseir una òptica crítica davant totes les coses, procurem també ser igualment hàbils en la bona relació entre uns i altres, en primer lloc perquè ens veiem fins i tot dins la sopa i  tots sabem que és pesat viure amb recels, en segon lloc perquè fet i fet no val gents la pena establir més conflicte del necessari, -entenent que el conflicte és necessari per a produir noves visions i noves vies de pensament, però no val per res quan es tracta d’esdevenir bons companys, o si que val però sempre amb una intenció sanejadora -. Llavors, algú em podria dir i de fet  m’ho dic jo mateixa: perquè ens hem de '' portar  bé '' ? cal aquest discurs pseudohippie? Doncs em dic que sí, que cal, que tranquils, calma i a poc a poc.
 
Pensem-hi, a qui li pot interessar la intel·ligència que malmet, que ens fa agres i malcarats? com bé diu un dels nous amics que he tingut la ocasió de conèixer aquests últims mesos, la filosofia l’hem de fer entre tots i totes,  potser això vol dir baixar-nos els fums sense que hàgim de trair-nos l’ego o els criteris, potser sols vol dir mesurar les paraules, no abusar tant excessivament dels judicis – dels judicis de dins i dels judicis de fora -  i abandonar les inseguretats i les pors. Hem de gaudir d'això que tenim, que és ben maco !

PD: Demà a primera hora classe al bar. Porteu drogues, beure, música i churris a disposar.

PD2: Per la Gemma i en Sergi hi hauran jocs de cucanya, un balencí, l'Ulisses de James Joyce i un piano de colors.