Són ben curioses, eh? Te les mires, però no fan res; les olores, però no fan gaire olor; les emputxes, però no es defensen... Els dones un llapis, un paper i una goma, tot esperant que plasmin per escrit allò que tant capficades les té, però no escriuen res. Els fas preguntes, tot esperant-ne una resposta digna d'algú que viu en el nirvana, però t'adones compte de que el nirvana està per allà i tu per aquí.
Un cop t'has rendit només et queda una possibilitat: acostar-te a elles i parar bé l'orella durant hores, dies i setmanes. El temps passarà, però a tu t'han tocat les pomes, ni te n'adonaras.
Encara que, bé, qui sap, potser d'aquí a res alguna poma trenca el silenci.
Però no n'estic segur[...]El llop ferotge menja pomes amb escabetx! Tremoleu, pomes... Tremoleu!
[...]el silenci de les pomes és així:
Previsible
Previsible
Comprensible
Desitjable?
1 comentari:
Salurgiver 1er el filòsof presenta, al festival de Donosti, la pel·lícula "El silenci de les pomes", un thriller psicològic per a vegans.
<>
<>
Publica un comentari a l'entrada