Apories i altres històries

No es tracta d'oci, ni de negoci, ni de tortugues d'Elea. No és tant el que diem, sinó com i per què ho diem. Per què fem el que fem, aquesta intuïció darrera -o primera- que ens empeny a seure al voltant d'una taula i, simplement, intentar aclarir una mica les idees. Això ens obliga a ser rigorosos, crítics, autocrítics, però també respectuosos. Seguint la línia del que la Núria apuntava al post anterior, penso que si som capaços de tenir clar que són els pensaments els que han de barallar-se, i no nosaltres, trobades com la d'avui poden resultar molt fructíferes. Potser són sensacions meves, no ho sé, però m'agradaria que ningú se sentís atacat en cap sentit, perquè per pensar amb claredat cal certa tranquil·litat -ja ho deia el mateix i molt honorable Plató-, o almenys aquesta és la meva opinió (veritable?). Si es queda només en això, una impressió personal, deixem-ho aquí i obviem les meves divagacions sovint massa extenses i absurdes. Però si no, em sembla que no està de més donar-hi unes quantes voltes. També vull dir que estic molt satisfeta de l'activitat filosòfica que s'està promovent últimament al nostre voltant, que ens permet anar més enllà de les classes i gaudir del que realment ens mou, aquest "saber per saber", o "amor a l'art", o com volgueu dir-ne. I si enmig de tot aquest bullici encara trobem un moment per preguntar-nos en què podem millorar, companys, em sembla que haurem tret el màxim suc possible al que tenim entre mans.