Sovint em caldria més existencialisme i menys preguntes d'un futur massa llunyà. Mai atrapo la calma, sempre estic tres passos endavant o endarrere.
La felicitat caduca tan bon punt la projectes.
Sóc massa heterònoma.
És criticable, és molt criticable.
Sóc massa egocèntrica.
M'agrada la filosofia, m'agrada parlar-ne, tenir bones converses i bona companyia. M'agrada fer-ho bé i que em diguin "oh Coral, que bé!". M'agrada massa potser, aquesta és la trampa. "El problema rau dins teu" diu la veueta, "sigues més autònoma i pensa més en el cel."
Hi ha dies que només bado la boca i miro. Sé que em disperso massa, que sóc poc seriosa i que de tot em sobra. Però també sé que això és més que una bona estona.
4 comentaris:
Deu ser veritat que els "filòsofs" tendim a l'autodestrucció. I estem tots plegats una mica massa filòsofs últimament, joder (m'hi incloc completament).
A mi m'encanta el teu caperró funcionant en segones, terceres i quartes òrbites. Amb tot el que això comporta! ja ho saps, em sembla.
( bon dia )
Sembla la força que, amb els passos adients, farà donar una volta als engranatges envellits per la costum.
Aviam si fem més posts...
Eh?
Publica un comentari a l'entrada